Patrick Radden Keefe és un periodista d’investigació i escriptor nord-americà conegut per la seva habilitat per abordar temes complexos amb una narrativa rigorosa. Col·laborador habitual de The New Yorker, és autor de diversos llibres d’èxit, com ara "No diguis res" (Say Nothing), en què explora el conflicte d'Irlanda del Nord amb la mateixa destresa periodística que mostra en "L'imperi del dolor". Aquesta última obra dissecciona l'ascens i la caiguda moral de la família Sackler, que va acumular una immensa fortuna gràcies al controvertit fàrmac OxyContin, desencadenant l'epidèmia d'opioides als Estats Units.

En aquest llibre, Keefe comença explicant els orígens dels Sackler, una família d'immigrants jueus que van aconseguir el somni americà mitjançant la pràctica de la medicina i una extraordinària habilitat per als negocis. Arthur Sackler, el germà gran, va ser un pioner del màrqueting farmacèutic agressiu, que va establir les bases de l'imperi familiar. Amb la fundació de Purdue Pharma, la família va trobar el seu èxit més gran amb l’OxyContin, un analgèsic promocionat com a segur i amb un baix risc d’addicció, tot i que les proves ja suggerien el contrari des del principi.

Keefe documenta com l’OxyContin es va convertir ràpidament en un dels fàrmacs més venuts dels Estats Units, gràcies a una estratègia de màrqueting despietada que minimitzava els riscos i maximitzava els beneficis. Tot i això, darrere d’aquest èxit comercial es gestava una catàstrofe: una epidèmia d’opioides que va provocar centenars de milers de morts per sobredosi i va devastar comunitats de tot el país. L’autor exposa amb detall commovedor els testimonis de les víctimes, les pràctiques èticament qüestionables de Purdue Pharma i la insistència dels Sackler a negar qualsevol responsabilitat.

El llibre també aprofundeix en la manera com la família Sackler va intentar blindar-se de les crítiques i mantenir la seva reputació a través de la filantropia. Malgrat la creixent controvèrsia, els Sackler van continuar finançant museus, universitats i institucions culturals de renom, vinculant el seu nom a la cultura i la ciència. Però, a mesura que la crisi d’opioides empitjorava i es revelaven més detalls del paper de l’OxyContin, la seva reputació pública es va veure greument danyada.

El desenllaç del llibre és impactant. Purdue Pharma es declara en fallida després d’enfrontar-se a un allau de demandes judicials, però els Sackler conserven gran part de la seva fortuna personal. Tot i les sancions i els acords legals, Keefe posa en evidència que la família mai no ha assumit responsabilitats plenes pel paper que va tenir en la crisi. Això deixa un sentiment d’impotència i indignació, no només per la injustícia patida per les víctimes, sinó també per la impunitat que sovint acompanya el poder i la riquesa.

Amb "L'imperi del dolor", Patrick Radden Keefe ofereix una obra magistral que combina una investigació exhaustiva amb una narrativa que enganxa com si fos una novel·la. És una denúncia contundent de l’ambició desmesurada i una reflexió profunda sobre les conseqüències de la cobdícia en les vides de milions de persones. Un llibre imprescindible per a aquells interessats en temes d’actualitat, salut pública i corrupció empresarial.

​

Claustre