"No cuina, pero tampoc mossega." Aquestes paraules encapçalaven l’anunci amb que la Rose Llewellyn, una vídua de "bons costums i disposició excepcional", s’oferia la tardor de 1909 com a majordoma. Inevitablement, la frase va cridar l’atenció de l’Oliver Milliron, un vidu amb tres fills i poca traça per a les feines de la llar, que no va dubtar ni un segon a contractar-la perque poses una mica d’ordre a casa seva, a Marias Coulee, en un racó isolat de Montana.

Va ser així com la Rose i el seu germà Morris, tot un dandi sempre impecable, van arribar a aquest poble de grangers. Per acabar-ho d’arrodonir, quan per aquelles dates la mestra de l’escola va decidir escapar-se amb un predicador itinerant, en Morris es va veure obligat a substituir-la, perque de fet era l’únic del poble que estava remotament capacitat per fer-ho. Sigui com sigui, els seus enginyosos metodes d’ensenyament marcarien per sempre els joves alumnes d’aquesta escola rural, i ni ells ni la família Milliron i el poble de Marias Coulee tornaran a ser com eren abans de l’arribada de la Rose i en Morris.

El llibre destaca per la calidesa de la seva narració i la riquesa dels personatges, que et fan sentir part d'aquesta comunitat plena de vida. La prosa d'Ivan Doig és suau i inspiradora, transportant el lector a un temps i un lloc on l'amistat, la perseverança i la humanitat brillen amb força.

Recomano ferventment la lectura de "Una temporada per xiular". És una novel·la que et deixa amb un somriure i un sentiment de benestar profund. Les històries d'en Morrie, els nens i nenes de l'escola, les famílies del poble et recorden la importància de la bondat i la resiliència, fent que sigui un llibre perfecte per aquells que busquen una lectura que elevi.

​

Claustre