LECTURES 2024
Lliçons de química de Bonnie Garmus
Bonnie Garmus, una escriptora i creativa publicitària nord-americana, debuta amb Lliçons de química, una novel·la que ha captivat lectors d’arreu del món gràcies a la seva barreja d’ironia, tendresa i profunditat. Amb un estil àgil i intel·ligent, Garmus ens ofereix una obra que reflexiona sobre la igualtat de gènere, la pressió social i la lluita per ser un mateix, alhora que fa esclatar rialles amb moments d’humor inoblidables.
La història ens transporta als anys seixanta i gira al voltant d’Elizabeth Zott, una científica brillant que es troba constantment encotillada pel masclisme imperant de l’època. Tot i els seus esforços per destacar en un món dominat pels homes, Elizabeth és menyspreada i sotmesa a injustícies laborals i personals. Quan es veu obligada a deixar la seva carrera, acaba convertint-se en la carismàtica presentadora d’un programa de cuina televisiu que, en lloc de limitar-se a ensenyar receptes, inspira les dones a lluitar per la seva independència i a reivindicar el seu lloc al món.
El llibre combina magistralment moments durs i emocionants, com les barreres que Elizabeth ha d’enfrontar per ser reconeguda, amb instants d’humor agut i situacions absurdes que fan la lectura addictiva i dinàmica. A través de personatges memorables —com el fidel gos Six-Thirty, que aporta una perspectiva única i entranyable—, Garmus crea una novel·la plena d’esperança i autenticitat.
El tema de la igualtat de gènere és el pilar central de l’obra, però també destaca la necessitat de mantenir-se fidel a un mateix, fins i tot quan les circumstàncies semblen jugar-hi en contra. Elizabeth és una heroïna atípica, una dona forta, imperfecta i absolutament captivadora, que no només desafia les normes establertes, sinó que també ens convida a reflexionar sobre el nostre propi paper en la societat.
Amb un llenguatge accessible i un ritme trepidant, Lliçons de química és una lectura que atrapa des de la primera pàgina. És un llibre que, malgrat la duresa de les situacions que aborda, sap treure el millor de cada moment per deixar al lector amb un somriure i amb ganes de més. Una novel·la imprescindible per a qui busca una història que entretingui, faci pensar i, sobretot, emocioni.
Us el recomano,
Claustre
La dama de les camèlies d'Alexandre Dumas
La dama de les camèlies, escrita per Alexandre Dumas (fill) i publicada el 1848, és una de les grans obres clàssiques de la literatura universal. Inspirada en una experiència personal de l’autor, aquesta novel·la romàntica ens submergeix en el París del segle XIX, en un context de fortes diferències socials i costums marcades. És una història que parla d’amor, sacrifici i redempció, tot posant de manifest les tensions entre els desitjos personals i les imposicions socials.
L’obra gira al voltant de Marguerite Gautier, una cortesana de gran bellesa i encant que porta una vida luxosa, però que amaga una existència marcada pel patiment i la malaltia. La seva història d’amor amb Armand Duval, un jove d’una família respectable, és alhora apassionada i tràgica. La seva relació es veu trencada per la pressió social i les convencions de l’època, que els impedeixen viure plenament el seu amor. El sacrifici de Marguerite per protegir l’honor de la família d’Armand és el cor de la tragèdia, deixant el lector amb una barreja d’admiració i tristesa per la seva noble decisió.
L’impacte de La dama de les camèlies va ser tan profund que va inspirar l’òpera La Traviata de Giuseppe Verdi, un dels grans títols del repertori líric mundial. Aquesta adaptació, tot i introduir algunes diferències en els noms i en l’ambientació, conserva l’essència de la història d’amor tràgica i de l’expiació de Marguerite (o Violetta, en l’òpera). L’obra de Dumas i l’òpera de Verdi s’han convertit en símbols universals de l’amor impossible.
Llegir La dama de les camèlies avui requereix situar-se en el context històric i social del moment. Els valors i prejudicis de la societat del segle XIX estan presents a cada pàgina, i això pot provocar que alguns elements resultin allunyats o fins i tot qüestionables des de la perspectiva actual. Tanmateix, la força dels personatges i la universalitat dels sentiments la mantenen com una lectura vigent i atractiva.
Tot i que l’argument és àmpliament conegut, la lectura de la novel·la resulta agradable. Dumas té una gran habilitat per desenvolupar diàlegs àgils i per transmetre l’emoció dels personatges sense caure en l’excés. La seva prosa és elegant, però alhora senzilla, cosa que facilita que la història flueixi amb naturalitat.
Malgrat que no sorprèn a qui ja conegui l’argument, el viatge emocional que ofereix val la pena, sobretot per la delicadesa amb què tracta temes universals com l’amor, el sacrifici i el pas del temps. Una obra que ens recorda, encara avui, la fragilitat de les emocions humanes.
Claustre
La vegetariana de Han Kang
Han Kang, guanyadora del Premi Nobel de Literatura 2024, és una autora sud-coreana coneguda per la seva capacitat d'explorar temes humans universals amb una mirada íntima i inquietant. Han va debutar en la literatura el 1994 i s'ha consolidat com una de les veus més destacades de la literatura contemporània. Les seves obres tracten temes com la violència, el cos i la resistència individual en societats rígides i opressores. La vegetariana (The Vegetarian, 2007) és l'obra que la va catapultar al reconeixement mundial, i el 2016 va guanyar el Man Booker International Prize.
La vegetariana és una novel·la curta estructurada en tres parts, cadascuna narrada des d'un punt de vista diferent: el marit de la protagonista, el cunyat i la seva germana. La història gira al voltant de Yeong-hye, una dona ordinària que, després d'un somni inquietant, decideix deixar de menjar carn. Aquest petit acte de rebel·lió personal desencadena una sèrie d'esdeveniments que exposen les tensions, violències i expectatives que s'amaguen sota la superfície de la seva vida familiar.
Yeong-hye no només rebutja la carn, sinó també les normes socials que la mantenen subjugada com a esposa i dona. El seu acte es percep com un desafiament incomprensible i egoista, i la seva família reacciona amb incomprensió, ira i violència, revelant la seva pròpia fragilitat i crueltat.
“La vegetariana” aborda temes com l'alienació, la repressió i la lluita pel control del propi cos. La decisió de Yeong-hye d'escapar d'una dieta carnívora es converteix en un símbol d'una rebel·lió més profunda contra el patriarcat i el conformisme social. Al mateix temps, la novel·la planteja qüestions inquietants sobre els límits de la llibertat personal en un context col·lectiu.
La narrativa també explora la connexió entre el cos i la natura. A mesura que Yeong-hye es distancia de la carn i de la humanitat, busca una comunió amb els elements naturals, desitjant convertir-se en un arbre. Aquesta transformació, a la vegada poètica i tràgica, encapsula el desig de transcendència i alliberament.
És una novel·la lírica però freda, que combina bellesa i violència amb una precisió extraordinària. La capacitat de l’autora de crear atmosferes inquietants i introspectives fa que el lector es submergeixi completament en la psicologia dels personatges.
La vegetariana no és una lectura fàcil; és un llibre que incomoda i fa reflexionar profundament. A través de la història de Yeong-hye, Han Kang qüestiona les normes socials i culturals que governen la nostra existència, oferint una visió crua però poètica de l'experiència humana.
Ha estat una lectura en alguns moments pertorbadora però hipnòtica, no et deixa indiferent, hi continues pensant quan ja l’has acabat.
Amor i enyorança , Theodor Kallifatides
Un jove grec emigra a Suècia deixant enrere la seva família i amics per a intentar millorar la seva vida. Aquest és un tema ben quotidià però en aquest cas l'autor el tracta de forma delicada però realista.
Prenent com a punt de partida la situació de l'escriptor que va fer el mateix anys enrere, ens presenta la lluita diària d'un jove que ho té tot en contra per a aconseguir els seus somnis.
Una beca del govern li permet estudiar a la universitat d'Estocolm però la barrera de l'idioma i els problemes econòmics li posen molt difícil. Amb el temps, va treballant en feines precàries, però va coneixent persones que li faran més fàcil la seva adaptació.
Quan coneix la Rània, la seva vida encara es posa més cap per avall però aquest fet li canviarà el futur.
Amb personatges de gran força acompanyant el protagonista, la narració és àgil i molt personal.
Com sempre, Kallifatides no decep mai. Molt recomanable.
.Montse
.Aquí teniu una entrevista feta a l'autor per si us ve de gust.
A la platja de Chesil, de Ian McEwan
Aquesta és una novel·la introspectiva i profundament emotiva que explora els temors, les inseguretats i les expectatives de dos joves acabats de casar en l’Anglaterra dels anys seixanta. La història se centra en la nit de noces d'Edward i Florence, marcada per una tensió emocional que es fa insuportable. A través d'un estil contingut i evocador, McEwan dissecciona les diferències entre ambdós personatges i la seva incapacitat per comunicar-se, portant el lector a reflexionar sobre la fragilitat de les relacions humanes. Tal com fa en alguna altra obra seva com per exemple Dissabte, la trama es desenvolupa en un període de temps molt curt, un dia o unes hores.
Aquesta obra curta però intensa captura l’essència de les emocions reprimides, amb un final impactant i tràgic que qüestiona la influència de la societat del moment sobre l'amor i la intimitat de les persones.
Com sempre llegir aquest autor és una bona experiència pel lector. Molt recomanable.
Per qui vulgui, hi ha la versió cinematogràfica del llibre a Filmin i Prime video.
Montse
La distància que ens separa de Maggie O'Farrell
"La distància que ens separa" de Maggie O'Farrell, tot i la seva ambició d'explorar les complexitats familiars i les cicatrius emocionals que les relacions deixen al llarg del temps, no aconsegueix mantenir una cohesió ni un ritme que atrapi el lector. L'autora ens presenta diverses línies temporals i un entramat de personatges que haurien de teixir una trama rica i commovedora, però que sovint es dispersa i cau en una certa confusió narrativa.
O'Farrell mostra un gran domini de l'escena emocional i sap descriure amb detall les turbulències interiors dels personatges, però el seu estil, aquí, es ressent d'un excés de floritures que poden arribar a fer la lectura feixuga. En molts moments, la profunditat que busca sembla forçada, amb diàlegs que volen ser intensos però que sovint sonen artificials. A més, l'ús de salts temporals, si bé és una marca estilística de l'autora, pot arribar a ser desconcertant i a desorientar el lector, diluint la força de la trama i generant una certa sensació de distanciament.
Tot i algunes escenes ben resoltes i un parell de moments amb impacte emocional, "La distància que ens separa" es queda a mig camí de ser una obra memoràble. L'autora busca la profunditat, però el resultat final és una experiència desigual, no del tot satisfactòria.
Claustre
Tots els contes de Maria Barbal
"Tots els contes" de Maria Barbal és una obra imprescindible que recull l'essència de l'autora a través d'una selecció de contes que mostren la seva gran capacitat per crear universos íntims i arrelats a la realitat més propera. Barbal, coneguda per la seva prosa senzilla i carregada d'emoció, ofereix en aquest volum un viatge profundament humà que explora temàtiques com l'amor, la pèrdua, les relacions familiars i les petites lluites del dia a dia. Les històries estan impregnades d'una quotidianitat que es fa universal.
L'edició, a cura de Carme Arenas, ofereix una introducció que contextualitza l'obra de Barbal dins del panorama literari català i, alhora, destaca la seva trajectòria i aportació única a la literatura contemporània. Arenas proporciona una lectura reveladora que aprofundeix en la força de la veu narrativa de Barbal i remarca com els seus contes aconsegueixen captivar a través d'una senzillesa aparent que amaga una complexitat subtil. Gràcies a aquesta introducció, el lector arriba a l'obra amb una apreciació més rica i un coneixement que enriqueix l'experiència lectora.
En conjunt, "Tots els contes" és una obra de gran valor que reafirma el mestratge de Maria Barbal en el gènere del relat breu i ens connecta amb històries que, malgrat la seva senzillesa, ressonen amb força i profunditat.
Claustre
L'estiu sense homes, Siri Hustvedt
L'estiu sense homes de Siri Hustvedt és una novel·la que explora les complexitats emocionals de la vida de la Mia, una dona que es replanteja la seva existència després que el seu marit decideixi fer una "pausa" en el seu matrimoni. Durant l’estiu, Mia torna al seu poble natal, on estableix noves connexions amb les dones del seu entorn: la seva mare, les seves amigues grans i una adolescent veïna. Aquest llibre combina humor, reflexió sobre les relacions humanes i una mirada profunda al món interior de les dones en moments de crisi.
Hôzuki, la llibreria de la Mitsuko, Aki Shimazaki
"Hôzuki, la llibreria de la Mitsuko" d'Aki Shimazaki és un llibre que recomano a qualsevol lector amant de les històries intimistes i reflexives. Aquest llibre narra la vida de la Mitsuko, una dona reservada i introvertida que regenta una petita llibreria de llibres de segona mà. Mitsuko viu amb la seva mare i el seu fill sord i mestís, Tarô. La seva rutina es veu alterada amb l'aparició d'una misteriosa clienta i la seva filla, la Hanako, qui desencadenarà noves emocions i revelacions en la seva vida.
L'autora, Aki Shimazaki, nascuda al Japó però establerta al Canadà, ens ofereix una obra delicada i plena de sensibilitat. Shimazaki escriu en francès des del Canadà, fet que aporta a les seves obres una mirada singular, des de la distància i amb profunditat, cap a la cultura japonesa. En aquest llibre, tracta el paper de la dona en la societat japonesa amb subtilesa, explorant temes com la maternitat, les expectatives socials i l’autonomia personal. La Mitsuko es presenta com una dona complexa i matisada, qui, tot i les seves circumstàncies i les pressions socials, busca una identitat pròpia i un sentit de llibertat.
La prosa de Shimazaki és senzilla però plena de matisos, fent de "Hôzuki, la llibreria de la Mitsuko" una lectura captivadora i profunda que invita a la reflexió sobre el rol de la dona, les relacions humanes i la recerca de sentit en el dia a dia. Una lectura absolutament recomanable!
Claustre
Cremeu Barcelona!, de Guillem Martí
Cremeu Barcelona, de Guillem Martí, és una novel·la trepidant que aconsegueix atrapar el lector amb el seu ritme narratiu àgil i una trama emocionant situada en la Barcelona de la Guerra Civil Espanyola. La història segueix les peripècies d’un grup de personatges que intenten sobreviure en una ciutat devastada pels conflictes polítics i socials, amb un rerefons de perill i traïció constants.
Com a novel·la d'entreteniment, funciona molt bé. Martí sap com crear moments de tensió i atrapar l’atenció del lector amb girs inesperats i escenes impactants. Les seves descripcions de la ciutat de Barcelona són vives i transmeten de manera efectiva la desesperació i el caos d’una ciutat en guerra. A més, la novel·la té un to cinematogràfic que podria captivar aquells que busquen una lectura emocionant.
No obstant això, com a novel·la històrica, la seva verosimilitud queda en dubte. Martí opta per una recreació de l'època que sovint es desvia de la realitat històrica en benefici de la narració. Això no seria un problema si no fos que el llibre es presenta com una obra amb un fort component històric, però algunes situacions semblen poc creïbles o fins i tot anacròniques, cosa que pot desconnectar els lectors que busquen una representació fidel dels fets i del context social i polític de l'època.
A més, els personatges femenins pateixen d'una manca de profunditat i responen a clixès que avui en dia ja haurien d’estar superats. L'esposa abnegada i fidel que ho sacrifica tot pel seu marit, la prostituta de bon cor que es redimeix gràcies a la seva humanitat i la noia que espera ser salvada per un príncep blau són estereotips antics que redueixen les dones a rols poc realistes i plans. Això fa que, en termes de desenvolupament de personatges, la novel·la es quedi enrere en comparació amb altres obres contemporànies.
En resum, Cremeu Barcelona és una novel·la entretinguda i ben narrada que atrapa per la seva acció i ambientació, però que no acaba de complir ni com a novel·la històrica ni pel tractament dels seus personatges femenins. Si bé pot ser una bona opció per a aquells que busquen una lectura ràpida i emocionant, deixa un cert regust agredolç a aquells que esperen una major profunditat històrica i psicològica.
Claustre
La colònia, Audrey Magee
.jpg)
"La colònia" explica la història d'un pintor anglès que arriba a una illa molt petita d'Irlanda per a passar l'estiu i pintar els seus penya-segats, durant els anys del conflicte nord-irlandès. La seva idea de pintar els paisatges topa amb els habitants que volen protegir la seva cultura i la seva llengua.
Amb un segon personatge foraster com és un lingüista francès que està elaborant un llibre sobre la propera desaparició de la llengua gaèlica de l'illa, el conflicte està servit.
En el fons, la novel·la parla de les diferències culturals , els colonialismes i la pròpia identitat creant tensions entre els habitants de l'illa. És una història aparentment simple però que comporta la grandesa de la lluita per preservar les pròpies arrels en un lloc oblidat del món i la qualitat humana d'algunes persones per damunt d'interessos.
Gran treball en els personatges i en els detalls que creen la imatge del paisatge en el lector.
Molt recomanable.
Montse
És interessant llegir l'article sobre aquesta novel·la.
Allegro ma non troppo, Carlo M. Cipolla
"Allegro ma non troppo" de Carlo M. Cipolla és un llibre extraordinari que combina enginy i saviesa amb una sorprenent capacitat d'anàlisi. Encara que breu, la seva lectura és molt estimulant i aporta reflexions profundes sobre la història, l'economia i la naturalesa humana.
El llibre consta de dos assajos que, tot i el seu to irònic i humorístic, ofereixen una crítica social i intel·lectual molt astuta. En el primer assaig, "El paper de les espècies en la història", Cipolla examina amb una perspectiva històrica el comerç del pebre a l'Edat Mitjana, utilitzant-lo com a fil conductor per il·lustrar el comportament econòmic irracional de les societats i la seva influència en els esdeveniments històrics. És una demostració brillant de com les decisions econòmiques no sempre responen a la lògica, i sovint estan guiades per impulsos aparentment absurds.
El segon assaig, "Les lleis fonamentals de l'estupidesa humana", és una joia filosòfica. Cipolla proposa una sèrie de lleis sobre l'estupidesa humana, exposant-les amb un to sarcàstic i irònic que fa que el lector rigui al mateix temps que reflexiona profundament. La seva teoria sobre com l'estupidesa, sovint subestimada, és un dels factors més poderosos que modelen les societats és provocadora i brillant.
Recomano "Allegro ma non troppo" perquè, a través de la seva sàtira intel·ligent, Cipolla ens ofereix una mirada lúcida sobre la condició humana, barrejant història, economia i filosofia d'una manera accessible i entretinguda. És un llibre que fa pensar i somriure al mateix temps, perfectament adequat per a qualsevol que gaudeixi de l'humor i les reflexions sobre la nostra societat.
Claustre
No hemos venido a divertirnos, Nina Lykke
Knut es un escriptor de cinquanta llargs que tothom recorda per un best seller que va publicar fa vint anys. Pertany a l’elit cultural noruega però amb els anys s’ha convertit en un home divorciat, rondinaire que es passa el dia mirant tutorials del youtube i que de tant en tant treballa a una residencia d’avis per treure quatre calers per anar fent la viu-viu. L’últim llibre que va escriure no el van voler publicar. Volia desfer-se de l’estigma de ser portaveu de la classe mitjana blanca però l’editor el va acusar d’apropiació cultural. Ara per fi té l’oportunitat de tornar a l’actualitat cultural: l’han convidat a un festival literari molt prestigiós És evident que ha estat l’últim recurs dels organitzadors, però li és igual! Hi ha un parell de pegues: ha de compartir una taula rodona amb l’actual marit de la seva exdona i amb una jove escriptora que al seu últim llibre, de gran èxit, retrata Knut, de forma molt esbiaixada, com un assetjador. A més , ell no entén què carai fa entre escriptors vegetarians, ponents trans, feministes amb hyjab… Es donen totes les circumstàncies per a que exploti i alliberi tota la ràbia i frustració acumulada!
He trobat aquest llibre molt divertit. No té pietat en el retrat que fa del protagonista, però el fa molt humà. T’acabes identificant totalment amb ell, l’entens perfectament. No està escrit per provocar rialles, però té un sentit de l’humor molt irònic i molt crític. Us el recomano!
Claustre
El retrato de casada, Maggie O'Farrell
Val a dir que he llegit aquesta novel·la amb certa prudència després d'haver llegit fa un temps Hammet de la mateixa autora i he de reconèixer que m'ha agradat molt, a diferència de l'anterior.
A partir d'una poesia de Robert Browning titolada "Mi última Duquesa", l'autora ens explica la història de Lucrèzia de Mèdici.
El lector es troba al davant una novel·la històrica on es reimagina la vida de la protagonista, una jove noble de Florència que va ser casada amb el Duc de Ferrara, un home poderós i misteriós que desperta tanta curiositat com por.
La trama segueix els complicats jocs de poder que regnaven a l'època i porta el lector a palaus on es couen els més intrincats secrets i traicions per a aconseguir el poder.
Amb una protagonista jove, innocent, dotada per l'art i amb una sensibilitat poc freqüent de l'època, l'autora ens condueix per una trama de thriller medieval molt original.
El recomano sense cap dubte
Si voleu saber més sobre la poesia de Browning que dona peu al llibre, podeu llegir-la al següent enllaç:
I per fer-vos una idea dels llocs on passa la història, aquí teniu els escenaris principals.
Palazzo Vechio Florència Palazzo Pitti Florència
Castello de Ferrara
Fortezza de Bondano Fortezza Rocca Stellata Bondano
Delizia de Voghiera
Història d'un piano, Ramon Gener
"Història d'un piano" de Ramon Gener és un llibre amè i de lectura fàcil que ens transporta a través del segle XX seguint les aventures d'un piano i els seus propietaris. L'argument gira al voltant d'un piano de cua que, comprat l'any 1915, és testimoni de diferents moments històrics i de les vides dels seus diversos amos, cadascun amb les seves pròpies històries personals i circumstàncies.
Tot i ser una lectura entretinguda, el llibre presenta alguns aspectes que desmereixen l'experiència global. Un dels principals problemes és la seva superficialitat. Els esdeveniments històrics que es narren sovint es presenten de manera poc original, fent que la novel·la tingui un aire de déjà-vu. Molts dels episodis que se'ns mostren ja els hem vist en pel·lícules, sèries i fins i tot videoclips, la qual cosa resta impacte a la trama.
A més, el toc fantàstic que s'introdueix amb el personatge de Janusz Borowski, un misteriós artesà que sembla connectat de manera inexplicable amb el piano, no acaba de convèncer. Aquest element fantàstic, lluny d'enriquir la història, sembla un recurs desesperat per tancar l'argument de manera forçada. Això fa que el desenllaç sigui poc satisfactori.
En resum, Història d'un piano és una obra que, tot i ser entretinguda i fàcil de llegir, no acaba d'aprofundir en els temes que tracta ni ofereix una visió nova o refrescant dels esdeveniments històrics que relata.
Claustre
Amor i enyorança , Theodor Kallifatides
Un jove grec emigra a Suècia deixant enrere la seva família i amics per a intentar millorar la seva vida. Aquest és un tema ben quotidià però en aquest cas l'autor el tracta de forma delicada però realista.
Prenent com a punt de partida la situació de l'escriptor que va fer el mateix anys enrere, ens presenta la lluita diària d'un jove que ho té tot en contra per a aconseguir els seus somnis.
Una beca del govern li permet estudiar a la universitat d'Estocolm però la barrera de l'idioma i els problemes econòmics li posen molt difícil. Amb el temps, va treballant en feines precàries, però va coneixent persones que li faran més fàcil la seva adaptació.
Quan coneix la Rània, la seva vida encara es posa més cap per avall però aquest fet li canviarà el futur.
Amb personatges de gran força acompanyant el protagonista, la narració és àgil i molt personal.
Com sempre, Kallifatides no decep mai. Molt recomanable.
Montse
Aquí teniu una entrevista feta a l'autor per si us ve de gust.
A casa teníem un himne, Maria Climent
"Quan jo vaig nàixer, ma mare no parlava. No va començar a parlar fins que vaig tenir set anys. Me’n recordo. Suposo que vaig aprendre a parlar gràcies a tota l’altra gent que em torcava els mocs: mon pare, ma germana gran, ma iaia, les veïnes i les mestres de l’escola. Me feia besets (no gaires, tampoc és que fora la més amorosa del poble) i me cuidava igual, l’únic que dir, no deia res."
D'aquesta manera tan original i una mica preocupant, comença la història de les tres protagonistes principals, una mare i les seves dues filles. Altres personatges en seran comparses que lligaran la trama de la novel·la.
La Remei és la filla gran, psiquiatra i mare aparentment feliç, amb una vida d'èxit que en realitat amaga una gran angoixa i incertesa vital, incapaç de tenir una relació normal i afectiva amb la família. La Marga és la filla petita ja adulta amb una vida per resoldre, una feina precària, dues carreres universitàries començades i cap acabada, sense parella i descontenta de la seva existència i amb una solitud que cada cop li pesa més. L' Erne és la mare de les dues dones que durant 15 anys va decidir no parlar, ni a les filles ni a ningú. Va seguir exercint de metge fins que un dia les paraules van sortir de forma natural, sense premeditació acabant amb el silenci que va condicionar la vida de la família.
Una història estranya i una mica incomprensible a l'inici que l'autora recondueix de forma molt resolutiva a partir de la meitat del llibre i que enganxa el lector.
No coneixia aquesta autora i segurament en llegiré algun més.
Recomanable.
Aquí teniu una entrevista parlant del llibre per si us interessa:
Més 324 - Maria Climent ens presenta la novel·la "A casa teníem un himne" - 3Cat (ccma.cat)
Montse
El cercle de dones de la senyora Tan, Lisa See
Ens trobem davant d'una història que enganxa des del primer moment. Situada a la Xina del segle XV , la protagonista Yunxian, és una dona que té un paper especial per a la seva època: ser metgessa de dones.
Educada en una família molt particular i hereva de la saviesa de la seva àvia, una de les poques metgesses de dones del país, la protagonista ens explica la seva vida. Un aprenentatge especial amb la seva àvia, l'amistat amb una llevadora la Meiling que durarà tota la vida, el seu matrimoni amb un home poderós i la submissió a la seva sogra entre altres, la portarà a viure molt intensament una vida negada a la majoria de les dones.
Un món ple de tradicions de tot tipus que provoquen la curiositat del lector: concubines, herbes medicinals, embenat de peus i lleis matrimonials en són alguns exemples.
Amb un llenguatge simple i molt acurat l'autora ens porta per un país tradicional i molt desconegut per la cultura occidental amb un ritme que no deixa cap pausa pel lector i fa que la lectura sigui molt fluïda.
Recomanable del tot.
Montse
Un judici de pedra, de Ruth Rendell
«L’Eunice Parchman va assassinar la família Coverdale perquè no sabia llegir ni escriure. De motius, no en tenia, ni ho va fer amb premeditació; no va guanyar-hi res, ni diners ni seguretat. De resultes del seu crim, tot el país es va assabentar de la seva ignorància, no tan sols una família o un grup d’aldeans. L’Eunice no va treure’n res, llevat de la seva desgràcia, cosa que sabia des del principi, en algun racó de la seva estranya ment. A pesar que la seva companya i còmplice era boja, l’Eunice era normal. Posseïa la terrible i pràctica lucidesa atàvica del simi, sota una disfressa de dona del segle XX.»
Aquestes són les sis primeres frases del llibre. Considerat l'obra mestra de l'autora, és un thriller psicològic on malgrat saps qui és l'assassí i qui són les víctimes des del moment inicial, el llibre t'enganxa com una mala cosa i no el pots deixar gaire estona de banda.
A part d'una descripció molt acurada de les personalitats de tots el que hi surten, té moments d'una gran ironia i molta mala bava. Que et fa somriure, vaja, sabent la masacre que es produirà tot seguit.
Una lectura molt amena!
Claustre
Erec y Enide, M. Vázquez Montalbán
Primer de tot hem de dir que no és la novel·la més coneguda ni més convencional d'aquest escriptor. El títol s'inspira en un llibre escrit per Chrétien de Troyes al segle XII i és una barreja de llibre de cavalleries i llenguatge actual molt original.
El protagonista és un professor emèrit especialitzat en literatura medieval que viatge a Galícia per a rebre un homenatge internacional. L'acompanyen en la història dos personatges més principals: la seva esposa i una de les seves amants.
Com en gairebé tota l'obra de Vázquez Montalbán, la vida i la cultura no sempre es poden compaginar i en aquest llibre es presenta la necessitat de construir les relacions personals, d'alimentar-les cada dia perquè la pròpia existència no acabi destruint-les.
Un retrat crític del món de la cultura a nivell universitari i polític en contrast amb el seu transfons més quotidià escrit de manera magistral.
Molt recomanable.
Montse
La llibreria Tsubaki, Ito Ogawa
La protagonista és una noia jove que es fa càrrec de la papereria que regentava la seva àvia a Kamakura, el poble costaner on va créixer. Prové d'una nissaga d'escrivents, un antic ofici ara ja a punt de desaparèixer, que la seva àvia va intentar fer-li estimar.
Tres anys després de la mort de la seva àvia, l'Hatoko pren possessió de la caseta unifamiliar on vivia i també del negoci de papereria. A partir d'aquell moment la seva vida solitària fa un gir gràcies a les persones que van entrant a la seva vida d'una manera o d'una altra.
En acceptar encàrrecs a vegades inversemblants, la protagonista s'endinsa en el més íntim de les persones, els seus sentiments. Ha d'escriure cartes d'amor, de comiat, de perdó, de trencaments, de gratituts... Totes elles li reporten una introspecció fins a trobar la perfecció de la carta: el tipus de paper, la forma, el color i la qualitat de la tinta o del sistema d'escriptura li permetran aconseguir el que el client li demana.
Aquest procés vital està estructurat seguint les quatre estacions de l'any i permeten observar els canvis profunds que experimenta la protagonista al llarg d'aquest any.
Una narració sensible, acurada, gens pretenciosa que endinsa el lector en la calma d'aquella libreria i permet una lectura fàcil i del tot agradable.
Molt recomanable.
Montse
.jpg)
.webp)
Els nens són reis, de Delphine de Vigan
La Mélanie, que va créixer en el culte als realities, només té una idea fixa al cap: fer-se famosa. Però la seva única aparició en un xou televisiu és un fracàs. Anys després, ja mare de família, crea a YouTube el canal Happy Esbarjo, on exhibeix el dia a dia dels seus dos fills. Ben aviat la segueixen milions de subscriptors, que li fan likes i comenten tots els seus moviments. La vida de la Clara, en canvi, ha estat marcada per la pèrdua brutal dels pares, fins i tot ara que s’acaba d’incorporar a la Brigada Criminal. Quan la filla de la Mélanie desapareix, els camins d’aquestes dues dones s’encreuen.
Aquest llibre et porta inevitablement a reflexionar sobre la pèrdua de la intimitat, sobre els drets dels infants, el treball infantil, les conseqüències de la sobreexposició dels nens a les xarxes, el control que tenim de les nostres vides, sobre la idea de la felicitat,.... Informa també molt bé sobre com està organitzat el món de l'explotació econòmica dels canals de Youtube i Instagram.
Escrit d'una manera molt àgil, saltant d'un escenari , la casa de Mélani, a l'altre, el despatx de Clara a la comissaria , podem seguir el fil dels fets i la resolució del cas, introduint de mica en mica aspectes rellevants del passat dels personatges que ajuden a entendre com s'ha arribat a la situació actual.
L'he llegit d'una tirada, en un cap de setmana. Molt recomanable.
Claustre
Historias de Nueva York, de O. Henry
Aquest és un llibre de narrativa breu, un recull de disset històries que passen a Nova York, a finals del segle XIX, principis del XX. Una Nova York de cotxes de cavall per entendre'ns. La característica d'aquest autor és que sempre buscava, a cada relat, un gir argumental inesperat al final de cada un d'ells. Quan ja et veus a venir què passarà, com acabarà aquella història, pum! sorpresa! I aquesta sorpresa és coherent amb tot el que has llegit, però no ho havies previst!
Henry O. és el pseudònim de William Sidney Porter. Juntament amb Edgar Allan Poe, Mark Twain i B. Harte, se'ls considera fundadors de la narració curta nordamericana, considerada com a gènere.
Nascut l'any 1862 va entrar a la presó per un petit furt que havia fet al banc on treballava. L'any 1901 es va traslladar a Nova York i allà va escriure un munt de relats, on descriu la gent comú i corrent de Nova York, a través de la ironia, la burla i el realisme.
És un llibre ideal per llegir a estonetes, a la piscina per exemple, entre remullada i remullada. Et farà somriure, té molta xispa!
Claustre
Preferiría ser amada, d'Emily Dickinson
Aquest llibre recull algunes de les cartes i breus poemes que aquesta autora nordamericana (1830-1886) va escriure als sobres de les seves cartes. És una poesia que no tracta de grans temes sinó més aviat de la part domèstica i privada.
El llibre està il·lustrat per Elia Mervi i traduït al castellà per Abraham Gragera.
Tinc debilitat pel gènere epistolar, m'encanta llegir la correspondència dels grans autors i descobrir aquella part més íntima de les persones, que sovint són molt més directes quan es dirigeixen als coneguts i estimats.
Per altra banda, aquesta autora és molt enigmàtica, va tenir una vida molt reclosa. Sorprèn com una vida tant tancada i aïllada va poder produir una obra tant interessant i universal.
Per si us interessa aquesta autora i la seva obra, us enllaço una conferència que va fer a la Fundación Juan March, l'escriptora i estudiosa Laura Freixas amb la col·laboració de l'actriu Julia Gutiérrez Caba, qui llegeix vàries cartes i poemes.
Claustre
L'última trobada, Sandor Márai
La història està centrada en el retrobament de dos homes. Un ha viscut molts anys a l'Orient mentre que l'altre no s'ha mogut mai de les seves terres.
Després de 41anys sense veure's , dos homes es citen en un castell a peu dels Càrpats que temps enrere havia lluït per la seva elegància i riquesa però que ara només acull al seu propietari.
Tots dos amaguen un secret que en el moment que viuen i ja amb molts anys a l'esquena decideixen compartir.
Tot i estar escrit amb un llenguatge una mica espès, el llibre és molt interessant. Val la pena llegir aquest escriptor, periodista i dramaturg hongarès. Molt recomanable.
I per si algú s'anima a sentir-lo,us passem aquest enllaç on es pot sentir tota la novel·la en castellà. Una nova experiència.
Montse
La armadura de la luz, Ken Follet
Aquesta és la cinquena part de la saga d'Els pilars de la Terra i com tots els anteriors, segueix amb la història dels habitants d'un poble anglès , Kingsbridge, tot enllaçant-la amb diferents fets històrics del moment.
La novel·la es desenvolupa entre el 1792 i el 1824 i en aquest període es tracten diferents fets que van condicionar tot Europa. Els persontages presenten un ventall social des dels més humils com les filadores o els camperols, fins els de nivell més alt com els propietaris de les primeres filatures i telers, polítics i sobretot els bisbes i als càrrecs eclesiàstics.
Tot i que hi podem trobar uns personatges principals , val a dir que el relat és coral. El que més m'ha cridat l'atenció del relat és la facilitat amb la que l'autor ens presenta fets històrics i els encaixa amb la vida dels seus protagonistes.
Així doncs en el llibre hi trobem temes tan diferents com els primers passos cap a la industrialització amb les primeres màquines de filar i l'evolució dels telers, amb una atenció especial en els telers de Jacquard. Es presenta el metodisme en coexistència amb l'anglicanisme del país i les seves relacions no sempre tranquiles. La tirania sense límits d'un govern que té les hores comptades i que veu venir una reforma social i política que no vol acceptar amb tortures físiques i mesures exageradament severes. I el tema central que és el de la guerra contra França amb Napoleó al davant que culmina a la batalla de Waterloo.
Una manera molt amena de fer un repàs de la història europea dels segles XVIII i XIX que demostra una vegada més, la profunda coneixença que té l'autor d'aquest tema.
Tot i ser extens, més de 800 pàgines, es llegeix amb molta facilitat. Com sempre molt recomanable.
Si us interessa conèixer les bases del metodisme podeu clicar sobre el següent enllaç:
https://www.youtube.com/watch?v=jd4wclpo7N4&t=577s
Per saber més sobre la batalla de Waterloo podeu clicar els sgeüents:
https://www.youtube.com/watch?v=UZl7ox3nme0
https://muchahistoria.com/batalla-de-waterloo/
I si teniu curiositat sobre com era el teler de Jacquard i les teles que produía podeu consultar aquest enllaç:
https://www.lifeder.com/telar-de-jacquard/
Montse
Aquest llibre va ser una agradable sorpresa des del seu inici. Relata la història d'una noia jove que a partir d'un desengany amorós descobreix el món dels llibres.
La Tatako es queda de cop i volta sense parella i sense feina i el seu món s'esfondra, o això creu ella. Es deixa endur per la tristesa que la incapacita per a qualsevol reacció, només dorm per a deixar de sentir.
En un moment molt complicat li arriba un missatge del seu oncle Satoru convidant-la a visitar-lo. Decideix acceptar la invitació i es trasllada a Tòkio, al barri de Jinbocho, un antic lloc ple de llibreries de vell freqüentat per escriptors i intel·lectuals, on a cada cantonada es pot sentir l'olor de la humitat del paper dels milers de llibres que s'hi troben.
És a l'altell de la vella i decadent llibreria del seu oncle, on la noia aprendrà a viure altre cop i recuperarà la seva energia vital.
Una delícia de llibre! molt recomanable
Si voleu saber alguna cosa més de l'autor i del llibre, podeu clicar al següent enllaç:
Mis días en la librería Morisaki: aprendiendo a vivir entre el olor a libro viejo – Aki Monogatari
I si teniu curiositat per saber com és realment el barri on es desenvolupa la història, podeu consultar l'enllaç que teniu més avall.
El Barrio de los Libros en Tokio ⇒ 【 Jimbocho 】 ❤️ (japonalternativo.com)
Montse
Els meus dies a la llibreria Morisaki de Satoshi Yagisawa
Els misteris de la cuina dels Kamogawa, Hisashi Kashiwai
Aquesta és una història deliciosa en tots els sentits, detallista i tendra, acurada en les paraules i en les accions. Els protagonistes són un pare i una filla, ell , antic policia i ara cuiner i ella, una jove emprenedora que després de la jubilació del pare, són els propietaris d'un restaurant poc convencional.
En un carreró d'un barri aillat hi ha un petit restaurant poc visible, sense rètol que l'anuncii, sense cap referència a prop. A dins hi ha unes quantes taules i una barra on s'hi apleguen uns pocs coneguts i habituals.
El client mai hi arriba per casualitat, sempre l'ha trobat després d'una llarga recerca. Quan hi entra per primera vegada no tria el menjar, el cuiner li prepara el que creu que li agradarà i sempre ho encerta. És després d'aquest àpat inicial que comença la relació entre els personatges. Els clients arriben al petit restaurant amb la intenció de retrobar un plat, un sabor o una sensació enyorada: un plat que feia la seva mare, un gust amb el que es va enamorar...
Quan el client explica a la filla les sensacions que vol retrobar i dóna la informació que en té no sempre objectiva, la maquinària es posa en marxa. Amb tots els detalls que la filla ha pogut esbrinar, el seu pare comença a investigar, visita els llocs que cita el client i va a la recerca dels ingredients i fa tot el que pot per a poder reproduir el més exacte possible el menjar que se li ha demanat.
Passat uns dies el client torna al restaurant i és allà on les sensacions enyorades afloren de nou. Els sabors, les olors, les textures que es creien perdudes per sempre retornen i provoquen noves evocacions d'uns records que es creien irrecuperables.
Un llibre emotiu, dolç sense ser empalagós, molt ben filat, delicat com un dels seus plats. Molt recomanable.
Montse